Un pèl tard...

La idea de començar aquest bloc arriba un pèl tard. L'Aina té tres anys i l'Adrià un i mig. Tots dos ja han fet grans progressos en la seva competència lingüística, per tant quedaran en l'oblit alguns moments importants de les etapes inicials. Intentaré compensar-ho fent un procés de rebobinatge, que evidentment serà insuficient.

L'Aina s'expressa sense dificultats, diu allò que vol dir, sap comunicar sentiments, idees, necessitats, pors, frustracions... És capaç de construir frases amb subjecte, verb i objectes, subordinades relatives, domina força bé els temps verbals, inventa, s'hi fixa. I el més sorprenent: el seu interès per les lletres. S'ha adonat que les lletres són representacions gràfiques de sons, que diuen coses, i ha memoritzat els noms escrits dels seus companys de classe.

L'Adrià tot just comença a anar més enllà de les paraules exclamació, però té ja un extens vocabulari. Ha començat a construir frases amb verb (no vull, vull aigua, té!) i imita molt, tot el que sent, ho entengui o no. I és xerraire. També ho era l'Aina. De fet, tots dos estan demostrant interès pel llenguatge, per comunicar, per aprendre. És meravellós.