Zetze prinzeses

El so fricatiu alveolar sord [z], l'essa sonora, no té secrets per a l'Aina. Tampoc l'essa sorda [s]. Pronuncia sense cap problema casa [kaza] i tassa [tasa], sense confondre els dos fonemes. Però he detectat dues excepcions, dues paraules en què l'essa sonora sonoritza una essa sorda propera: setze i princesa, que ella diu zetze i prinzesa. Potser no són excepcions, sinó norma. Potser quan els dos fonemes comparteixen una mateixa paraula, el fricatiu sonor [z] influeix sobre el fricatiu sord [s]. M'hi hauré de fixar més.