Més molt

Un dia l'Aina em va demanar aigua. Li'n vaig posar una mica, però ella sempre vol que li ompli el got:

- Més!
- No, Aina, tu beu i si en vols més ja te'n tornaré a posar.
- No, més!!!
Li'n poso una mica més.
- No, més molt!

Em va fer gràcia l'expressió. La necessitat d'augmentar la quantitat la va portar a innovar amb una combinació curiosa. Al revés funcionaria perfectament: "Molt més", però ella ho va combinar a la seva manera.

També portada per la necessitat d'expressar una idea per mitjà d'un verb que encara no domina, l'altre dia, quan els preparava la banyera, va dir:

-A veure qui guanya més!

Perquè es despullin ràpid i sense protestes, "organitzo" cada vespre una competició i els dic: "A veure qui guanya!". Aquesta vegada l'Aina se'm va avançar, però afegint el més. Em va sobtar.