Lo d'això

Ahir al vespre, a l'hora d'anar a dormir, l'Aina estava jugant amb el plàstic adhesiu d'un paquet de tovalloletes. El plàstic, que és transparent, portava enganxat un tros de l'embalatge de les tovalloletes. Doncs resulta que va pedre entre els llençols el plàstic transparent. Mostrant-me el tros d'embalatge, em va dir: "On és lo d'això?". Vaig quedar sorprès. Podia haver construït una frase molt més senzilla, com "on és el plàstic?", però va recórrer a l'article neutre (castellà!) lo per crear un interrogant força més complex. És a dir, en lloc de preguntar per allò que no trobava esmentant-ho directament, ho va fer per referència al que tenia a la mà. La frase escollida, que respondria a l'estructura profunda "on és aquella cosa que anava enganxada a aquesta cosa?", demostra un nivell d'abstracció i de complexitat clarament superior a una fórmula elemental com "on és el plàstic?".