Atí lal, atí sota

L'Adrià comença a precisar la localització de les coses. Assenyala amb el dit i diu "atí" o "aià", demostrant que sap usar un o altre adverbi depenent de la distància amb la primera persona, i fins i tot "atí lal" o "atí sota", introduint un matís d'ubicació en funció de l'alçada o de la seva relació amb altres elements de l'entorn. "Atí sota" és la darrera innovació. Va ser abans d'ahir per referir-se a una pilota que havia anat a parar sota el llit.