Tit, tat, tot

La preferència de l'Adrià per l'oclusiva dental sorda [t] és sorprenent. Es podria dir que sent autèntica passió per aquest fonema. Ja he explicat que transforma [k] en [t] sistemàticament. Doncs no només això. En algunes ocasions, en posició inicial, l'oclusiva dental sonora [d] i l'oclusiva velar sonora [g] s'ensordeixen i passen totes dues a [t], com tit (dit), tat (gat), tot (got). Tots tres exemples són monosíl·labs acabats en [t]. És evident que aquesta [t] final influeix en la consonant inicial en forma d'assimilació, perquè en paraules que no presenten la [t] final el fenomen no es produeix i apareixen solucions diferents, com buós (gos) o aleta (galeta).