A nas

Igual com ho va fer l'Aina, l'Adrià simplifica els articles determinats masculí i femení, el i la, en la forma única a. Si li preguntes "Què és això?" assenyalant el nas, ell contesta "A nas". Sempre m'ha sorprès l'aprenentatge de l'article, especialment quan t'adones que adquireixen sense problemes la flexió del gènere. L'Adrià encara no hi ha arribat, però l'Aina no comet errors de cap tipus en el gènere, de manera que la concordança entre articles, substantius i adjectius és sempre correcta. També quan es tracta d'adjectius invariables. És evident que el gènere dels substantius s'adquireix inconscientment, però la capacitat de concordar-los amb els adjectius no pot ser inconscient. Es pot imitar "el nas", però en la construcció "el nas gros" hi ha d'haver plena consciència que al substantiu "nas" se l'ha d'acompanyar amb l'adjectiu "gros" i no amb "grossa". Sense entendre encara -per descomptat- què és el gènere, l'Aina ja l'ha interioritzat sense cap mena de dificultat.