El núvol caigut

L'altre dia, anant per l'autopista de Terrassa, des d'on hi ha bones perspectives de Montserrat, li vaig dir a l'Aina:

-Mira, Aina, Montserrat!

Ella va mirar i va exclamar tota sorpresa:

-Ha caigut un núvol!

Un núvol situat en la llunyania, parcialment tapat per la muntanya, havia captat la seva atenció. Ella el veia -així es veia, de fet- estès sobre Montserrat. Què havia passat, doncs? Que el núvol havia caigut. Em va encantar la imatge. No hi havia fantasia en les seves paraules, era la pura realitat. La realitat vista a través dels seus ulls.