Jo no sé de copiar-les

Avui l'Aina s'entretenia amb un joc de peces. Volia construir un tren i una casa que apareixien fotografiats a la capsa del joc i m'ha demanat ajuda. Jo li he dit que ho havia de fer ella, que així n'aprendria, però la seva impaciència traeix sovint les seves ganes d'aprendre i m'ha insistit, com sempre, improvisant un raonament:

-És que jo no sé de copiar-les...

La seva improvisació argumentativa ha pesat en la realització de la frase, que ha anat construint amb indecisió al mateix temps que pensava una excusa prou convincent. I com que se n'ha adonat, tot just l'ha acabat de dir ha rectificat immediatament:

-És que jo no les sé copiar.

I això ho fa moltes vegades. El seu afany perfeccionista la porta a buscar una solució quan a ella li sembla que allò que ha dit no sona prou bé.