Utí, papi!

Més enllà de les constants incorporacions lèxiques, l'Adrià aprèn ràpid a expressar accions. Algunes en infinitiu: utí (sortir), umí (dormir), uixà (pujar i baixar, indistintament); d'altres conjugades en pretèrit indefinit: a but (ha caigut), a bat (s'ha acabat); també en present d'indicatiu: pòra (plora), pòu (plou). En primera persona només diu -això sí, molt sovint- vui, vi o vu (vull) depenent de cada situació. En negatiu diu vui: "No vui!" (milions de vegades); en afirmatiu diu vi o vu: "Vi aba!" (vull aigua), "vu pa!" (vull pa). M'he adonat també d'un fet curiós: igual que nosaltres, l'Aina també està aprenent el particular idiolecte del seu germà. Ahir eren tots dos al cotxe i l'Adrià volia sortir: "Utí, papi!". L'Aina va contestar: "No es pot sortir, Adrià, que fa fred!".