Me digo Aina

L'agilitat verbal de l'Aina és cada dia més gran. Construeix estructures complexes, tot tipus de subordinades, conjuga verbs que expressen situacions condicionals i hipotètiques com com el pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (si ho haguessis deixat aquí...) i demostra molta capacitat creativa. També té força interès per altres formes d'expressió, tant idiomàtiques com fonètiques. Pel que fa a l'idioma, és perfectament conscient de la coexistència de català i castellà, sap que ella parla català i que altres nens de la classe parlen castellà. Ha après paraules, conjugar alguns verbs i és capaç de traduir, tot i que de vegades literalment (em dic Aina > me digo Aina). El seu nivell de comprensió oral del castellà és ja molt considerable i ho demostra una anècdota concreta: quan era més petita recordo que un dia un desconegut li va preguntar "¿cómo te llamas?" i ella se'l va quedar mirant sense entendre què li demanava. Fa poc es va trobar amb una situació idèntica i va contestar correctament "Aina". També li agrada repetir paraules o expressions castellanes que deu sentir a l'escola o als avis. I ho fa conscientment, mirant-nos perquè ens n'adonem, esperant una reacció, que evidentment sempre és positiva. Pel que fa a la fonètica, s'ha adonat que ella i el seu germà pronuncien les coses de manera diferent. I no només això, sap identificar i reproduir els trets que caracteritzen el llenguatge de l'Adrià. Sap, per exemple, que transforma [k] en [t] i creu que ella de petita també ho feia. Això ho sé perquè quan es mostra preocupada o queixosa perquè el seu germà no diu "bé" les coses, jo li dic que ella quan era petita no en sabia tant com ara. Llavors "imagina" i reprodueix el seu parlar "infantil" imitant el de l'Adrià. I el més sorprenent és que ho fa bé.