Cada de bos

Un altre exemple del perfeccionisme de l'Aina i, alhora, del clàssic problema de l'Adrià amb els sons velars. Ahir els portava tots dos al cotxe, anàvem cap a la piscina. Cantaven allò del "mico filós" i l'Adrià va dir "cada de bos". Una doble incorrecció que l'Aina no podia passar per alt:

-Papa, ha dit "cada de bos"!!! -recalcant la d i la b.

I immediatament es va llançar a la titànica empresa d'ensenyar al seu germà la correcta pronunciació de cara i de gos.

-Cara de ggggggos, Adrià!
-Cada de bos...
-Ggggggggos -allargant tant com podia el so velar de la g.
-Os...
-No, Adrià, ggggggggos!!!
-Hos... -fent una [h] glotal.
-Ggggggggos!!! -ja desesperada.
-Caga de bos...

I ella, patint perquè no aconseguia educar la indomable fonètica del seu germà, em va dir en to queixós:

-Papaaaa! Ha dit "caga de bos"!
-Deixa'l estar, Aina, ja ho aprendrà tot sol...

I ell, per provocar-la:

-Caca de vaca!