Aià fot!

L'Adrià continua imparable en el seu particular procés d'aprenentatge. Els seus recursos lingüístics augmenten i la seva capacitat d'expressió és cada vegada més gran. Lògicament la seva germana li porta un gran avantatge i, posats l'un al costat de l'altra, dóna la sensació que l'Adrià encara parla "poquet". L'altre dia en vaig tenir un exemple clar. No recordo ara per quina raó, l'Aina em va dir:

- Jo sóc forta!
- Aià fot! -va afanyar-se a dir ell.

Les diferències són evidents. L'Aina es refereix a ella mateixa en primera persona fent ús del pronom, mentre que l'Adrià encara ho fa utilitzant el seu propi nom, en tercera persona. L'Aina utilitza el verb ésser, en canvi, l'Adrià encara el considera prescindible. Fonèticament, l'Aina va ser impecable; l'Adrià, naturalment, encara no fa el grup [dr] i prescindeix de [r] davant de consonant. De tota manera, vistes les distàncies, hi ha dos detalls interessants, prou indicatius dels progressos de l'Adrià: d'una banda, va demostrar que havia entès la conversa i va decidir d'entrar-hi; i d'una altra que va ser conscient de la necessitat de canviar el gènere de l'adjectiu. En definitiva, vol conversar i vol fer-ho bé.