Adrià, encara no crema!

L'Aina encara no domina del tot l'ús dels adverbis de temps encara i ja. L'altre dia va dir: "Però l'Adrià ja no està vestit", en lloc d' "encara no està vestit". I a l'inrevés, un dia asseguts tots dos davant del menjar, l'Aina li va dir al seu germà: "Adrià, encara no crema!", quan el que volia dir és que el menjar ja no cremava. Aquesta confusió té relació amb la dificultat que he observat en ella -m'imagino que amb 3 anys deu ser ben natural- per concebre correctament una idea tan abstracta com el pas del temps. Per exemple, sap que demà és futur, però no té clara la delimitació de la unitat de temps que significa el concepte demà. És per això que diu: "Demà faré 4 anys" quan encara falten alguns mesos per al novembre. Encara no he pogut observar si li passa el mateix amb l'adverbi ahir, perquè, de fet, l'utilitza ben poc. En canvi, per l'expressió del passat utilitza molt sovint un dia..., que li va bé tant per referir-se al passat recent com al passat més llunyà. Això sí, com que ella es condidera gran, moltes vegades comença les frases amb "un dia, quan jo era petita...".