Nyic, pic, txic...

Darrerament m'he estat fixant en les onomatopeies que fa l'Adrià per substituir accions verbals que no sap -o no recorda- expressar lèxicament. Curiosament, les tres que li he sentit dir -nyic, pic i txic- presenten certes coincidències. En primer lloc, l'ús exclusiu de la vocal i, que no sé a què pot respondre. Potser a ell li resulta més expressiva. També l'acabament és idèntic, totes tres es tanquen amb l'oclusiva velar sorda [k]. Un so contundent, profund, adequat per marcar un final. Pel que fa al significat, normalment precedides del verb fer, solen indicar accions com pessigar (nyic), punxar (pic) o prémer (txic), tot i que aquesta correspondència no sempre s'acompleix.