El veguí i les garanyes

L'epèntesi és un fenomen fonètic que consisteix en la inserció dins de la paraula d'un fonema no etimològic per tal de facilitar-ne la pronunciació. És natural, doncs, que el llenguatge infantil presenti aquest fenomen. De forma sistemàtica l'Aina recorre a l'epèntesi com a mínim en dues paraules: veí, que ella pronuncia ve[g]í; i aranya, que pronuncia [g]aranya. També afegeix un fonema, en aquest cas vocàlic, quan diu Clàudia a poc a poc: C[a]làudia. És curiós el cas d'aranya, perquè confon aquesta paraula amb lleganya. Per a ella tot són garanyes, les de les teranyines i les dels ulls. Probablement el so velar sonor [g] de lleganya influeix en la pronunciació epentètica d'aranya. També és curiós el cas de Clàudia. Inicialment deia Càudia, fins que va aprendre a pronunciar el grup [kl]. Però, tot i haver-lo après, no el domina completament, perquè quan ho diu a poc a poc necessita el suport fonètic de la vocal.