¡Vamos!

L'Aina està interioritzant el castellà com a llengua del joc social. És evident que cap dels seus companys de classe o de joc desconeix el català, per tant no veig en principi cap raó per creure que si ella s'hi adrecés únicament en català es pogués trobar amb dificultats de comunicació. Però l'Aina és tímida en les seves relacions socials i busca recursos per establir complicitats amb altres nens o nenes. Aquest caràcter reservat que ella té la porta a renunciar a la seva llengua i a adoptar el castellà com a mitjà d'aproximació. Segurament cap company castellanoparlant la rebutjaria com a partenaire de joc per motius exclusivament idiomàtics, però en alguna ocasió l'hem pogut veure canviant de llengua en un intent d'afegir-se a un grup d'amigues que jugaven en castellà. Aquest comportament ha provocat en ella una identificació inconscient del joc i de la llengua castellana. La prova és que ahir, per exemple, jugant amb l'Adrià i amb la Carla -una companya de classe de l'Adrià- utilitzava freqüentment el castellà, tot i que tant l'Adrià com la Carla parlaven únicament en català. I ho fa sobretot en moments que en un altre article he anomenat d'emotivitat social, quan s'engresca, quan vol cridar l'atenció.