Rodolins... de vent

Un dia, mirant la pel·lícula de les Tres Bessones i el Quixot, l'Aina li va dir al seu germà: "Adrià, són rodolins!". Per una combinació subconscient d'idees, havia transformat els molins en rodolins. Va barrejar el moviment giratori de les aspes amb el record fonètic de la terminació -olins. No és l'únic exemple: un dia, en lloc de postada va dir fustada. En aquest cas el material de què està feta va influir en la transformació lèxica. Altres vegades té sortides lingüístiques ben divertides. Un dia, tornant de Manresa, li vaig dir que passàvem per un poble que es deia el Pont de Vilomara. Ella em va preguntar: "I no hi ha un Pont de Vilopare?".