25.1.07

Véten! Vu que vingui la mama!

El contacte de dues o més consonants, formant un dígraf (cotxe), un grup (braç) o un segment consonàntic qualsevol (escriure) és un termòmetre que permet mesurar millor que cap altre els avenços en matèria fonètica. L'Adrià es troba en ple procés d'adquisició del domini del contacte consonàntic: comença a fer correctament algunes combinacions, però en la majoria de casos encara fa moltes simplificacions. Domina en qualsevol posició els grups [pl], [bl], [kl] i [fl] (plou, blanc, clau, flor), els grups [tr] i [pr] només en síl·labes tòniques inicials (tres, príncep, prou; però quate en lloc de quatre, o pincesa) o quan el segment és [ltr] (a l'atre en lloc de l'altre), però té encara pendents els grups [br], [dr], [kr], [gl] i [gr] (baç en lloc de braç, Arià en lloc d'Adrià, ekiure en lloc d'escriure, lobu en lloc de globu, dran en lloc de gran). Tot i així, en el cas de [gl] i [gr] la solució no sempre és una simplicació (Dòria en lloc de Glòria), fet que reafirma la seva particular dificultat amb els sons velars.

Quan el contacte és entre r, s, l i una altra consonant sempre els simplifica a favor de la segona consonant (can en lloc de carn, amari en lloc d'armari, etel en lloc d'estel, satxitxa en lloc de salsitxa, memei en lloc de vermell -dues assimilacions-, boquer en lloc de bolquer, véten en lloc de vés-te'n, pitatxo en lloc de pistatxo, epassa en lloc d'espasa -encara no fa la s sonora-, pequè en lloc de perquè, matxa en lloc de marxa). En canvi, se'n surt perfectament quan la primera és nasal [nt], [ns], [ng], [nd], [mb], [mp], tot i que de vegades costa percebre si pronuncia o no la nasal (vingui, onse -onze-, bandoler, campana, iança -llança-).

Pel que fa als dígrafs que representen sons africats, amb dos moments articulatoris -un d'oclusiu i un de fricatiu-, fa correctament els sords [ts] i [t∫], però no els sonors [dz] i [d3], que ensordeix exactament igual com feia l'Aina ara fa un any, de la mateixa manera que fa amb els fricatius sonors [z] i [3], que transforma en [s] i [∫] respectivament. Tampoc no fa encara la vibrant [r].