A io, a tu

En un article del 26 de juny comentava que, a diferència de la seva germana, l'Adrià es referia a si mateix en tercera persona. Des de fa alguns dies m'he adonat que ja ha passat a utilitzar la primera persona, amb el pronom jo. Alhora, per referir-se a la segona persona, també fa ús de la forma pronominal, en lloc de dir el nom. No obstant això, tant en un cas com en l'altre el pronom personal va sempre precedit d'una a (a jo, a tu), que jo interpreto com l'article determinat el/la, reduït a la forma única a, com ja he explicat en una ocasió anterior. Sembla, doncs, un pas intermedi entre el nom propi amb article (l'Adrià, el papa) i el pronom personal (jo, tu), com si en l'evolució cap a la primera persona l'article de la tercera es resistís a caure. Un singular vestigi lingüístic que tard o d'hora desapareixerà.