Ta bes

Diria que ja tenim la primera expressió castellana de l'Adrià. S'ha estrenat en la nova llengua amb ta bes (otra vez). Casualment aquesta també va ser una de les primeres expressions en castellà de l'Aina. La conversa va anar així:

- Ta bes!
- Ta bes...? Un altre cop?
- Ca cop!

La veritat, encara no tinc clar si ens vam entendre... Pel que fa a l'Aina, el seu castellà millora i s'amplia contantment. L'entén molt bé i he observat que quan algun nen li parla en castellà ella es llença a xampurrejar-lo. L'altre dia, jugant amb una nena en un forn de pa, es va enfilar dalt d'un tobogan i com que tocava amb el cap al sostre, va dir: "No puedo ficar la cabeza amunt". Més enllà de la barreja d'idiomes, el que crida més l'atenció és que va fer l'opció de parlar en castellà a una nena que entén perfectament el català. És la primera vegada que em paro a reflexionar sobre la competència lingüística dels meus fills des d'un punt de vista sociolingüístic. Ja fa temps que li noto que és perfectament conscient de la coexistència de dos idiomes en el seu entorn. Però en aquesta ocasió em va sorprendre que optés per parlar en castellà. No arribo a entendre'n la raó, potser a l'escola ja ho fa habitualment, però és significatiu que, podent parlar en el seu idioma, escollís fer-ho en l'idioma de la seva companya de joc.