Llavis, lila, marró...

Continuant amb la qüestió del lèxic, hi ha certes paraules que s'han consolidat en el repertori de l'Aina -i també de l'Adrià- simplement perquè no hem fet cap esforç per corregir-les. Fins i tot nosaltres, parlant amb ells, les utilitzem, segurament perquè ens resulta incòmode ensenyar la paraula correcta. I això les reforça. Per exemple, llavis en substitució de protector labial o cacau; o lila per referir-nos al iode per desinfectar ferides. De fet, el color és un bon aliat per a la substitució lèxica. Funciona amb lila i també en altres casos, que poden ser més o menys esporàdics. L'altre dia l'Aina, buscant una excusa qualsevol per no menjar-se la carn, deia que tenia marró. El que passava és que el tall tenia alguna part més socarrimada. Per referir-se un dia al protector que té l'Adrià al llit, va dir allò blanc. Queda clar que per a ells el color és un element fàcilment identificable i un bon identificador.