Dinuró...

Al març de l'any passat comentava la dificultat que l'Aina tenia amb la paraula ordinador. Alternava estrafolàries solucions com uririró, ririró, ninuró, nuniró... formes diverses que derivaven d'una aleatòria combinació fonètica entre els sons consonàntics [r] i [n] i els vocàlics [i], [o] i [u]. Encara ara no domina la paraula, però s'hi acosta molt més: orninador. L'assimilació de la [n] és l'últim entrebanc que li queda abans d'arribar a la correcta pronunciació. Com era d'esperar, l'Adrià també té els seus problemes amb ordinador. Però ell havia de fer-ho diferent. En comptes de combinar els sons [r] i [n], ell inclou en la seva particular versió [r], [n] i també [d], el fonema que l'Aina rebutjava en totes les seves opcions, i diu dinuró. També es diferencia de la seva germana pel fet que ell transforma ordinador en una única forma, mentre que l'Aina triava i remenava en un extens i anàrquic repertori.