16.3.08

Arra!

Ara que l'Adrià ha après a fer la [r] vibrant, sembla com si volgués fer gala de la seva particular proesa fent vibrar la [r] fins i tot quan no toca. Enrera queden aquelles pronunciacions bategants [r] o dentals [d] amb què salvava el seu obstacle fonètic. Ara aquell so rebel ja el té dominat, tant que sovint l'utilitza quan no cal, com a ma[rr]e, ze[rr]o o a[rr]a.