Amb sense aigua

Veig que de vegades l'Adrià utilitza conjuntament les preposicions amb i sense, tal com temps enrera ja havia fet l'Aina. Aquest vespre, després del bany, mentre vestia l'Adrià, l'Aina continuava a la banyera fent veure que era una sirena. L'Adrià, que ha vist que la banyera ja era buida, li ha preguntat a la seva germana:

-Que no tens fred amb sense aigua?

Recordo que l'Aina també havia fet el mateix. És com si, per expressar l'absència d'aigua, partís de la seva presència prèvia per després constatar-ne la desaparició. En el fons està dient que l'aigua que abans hi era ara ja no hi és. I com que, de fet, tant la presència com l'absència d'aigua són realitats, i la primera precedeix la segona, en la seva frase manté respectant el mateix ordre totes dues les preposicions, la que expressa presència (amb) i la que expressa absència (sense).