Gegant

Als vespres, a l'hora del conte, si el text és senzill i amb lletra de pal, tant l'Aina com l'Adrià pugnen per demostrar-me -més ben dit, per demostrar-se mútuament- les seves habilitats lectores. Avui tornàvem a llegir el conte del gegant i ha sortir un cop més el problema de l'emmudiment de les consonants finals. Mentre l'Adrià es resisteix a acceptar la norma -molt propi d'ell-, l'Aina ja té clar que de vegades algunes consonants a final de paraula no es llegeixen. Exactament el mateix succeeix en el cas de la neutralització de les vocals a/e i o/u àtones. Tots dos avancen molt, però l'Aina ha començat a entendre que la fonètica no és tan exacta com podia semblar al principi, que amaga alguns misteris. M'agrada veure que no només n'és conscient, sinó que a més a més sent curiositat per descobrir-los i dominar-los.