Papa tastimumol
Avui al matí l'Aina i l'Adrià han vingut al llit a despertar-me, cadascun amb el seu regal i amb una felicitació de creació pròpia. Com de costum, la felicitació és un dibuix fet per ells i una dedicatòria ben amorosa: "Papa tastimumol. Papa moltasfalisitats". Tot i que l'Aina l'ha escrit amb lletra d'impremta i l'Adrià amb lletra de pal, han coincidit en el text. I han coincidit també en la manera d'escriure'l. Totes les vocals neutres són a, la o àtona és u perquè sona [u], tots els sons fricatius alveolars [s] són s, les consonants mudes desapareixen i encara no està dominada la separació de paraules. Però avui el que realment importava era el sentiment que hi havia darrera de les seves paraules. I la veritat és que no hi ha res que emocioni tant.
posted by David Sanz @ 2:32 p. m.
2 comments
2 Comments:
He arribat al teu bloc per casualitat i m'ha agradat molt perquè has posat en pràctica una idea que em balla pel cap però que no he arribat a dur a terme per manca de temps. Jo també tinc una Aina de 4 anys i un Eloi de 2 (no sé quants en té el teu Adrià). Des de la primera paraula de l'Aina que m'ha semblat fascinant l'aprenentatge de la llengua. Els lingüistes ens ho mirem sens dubte amb una perspectiva diferent. Jo sóc traductora. Una salutació, Sara
Moltes gràcies pel teu comentari, Sara. Això del temps... és un autèntic problema. Jo he aconseguit recollir algunes coses, però se n'han quedat moltes pel camí. I és una veritable llàstima, perquè si en aquell moment no les caces, s'escapen per sempre. Adonar-te que la majoria de petits moments, de detalls, de paraules, de mirades... s'obliden sense remei és trist. El bloc és, de fet, un intent desesperat de preservar una minúscula quantitat d'aquests moments vitals i reduir, així, aquest angoixant sentiment de pèrdua que ens acompanya i castiga.
David
Publicar un comentario
<< Home