Per culpa teva de tirar-la!

Avui, mentre eixugava l'Adrià després del bany, li ha caigut a la banyera una pilota (mitja, de fet) que tenia a les mans. Ell, enfadat, m'ha atribuït a mi la culpa. I ho ha fet exclamant:

-M'ha caigut per culpa teva... de tirar-la!

Darrere d'una primera frase correctíssima, ha fet una breu pausa i ha continuat amb una mena de reforç o matisació verbal: "de tirar-la". Interpreto que ho ha fet per corregir o per explicar la primera afirmació: no és que li hagi caigut, sóc jo qui li ha tirat. I no n'ha tingut prou amb "per culpa teva", ha necessitat aclarir la culpa per deixar clar que la pilota no havia caigut accidentalment, sinó que ho he fet jo a posta. L'expressió resultant crida l'atenció, és poc ortodoxa però efectiva.