Un tros de dia

Ara ja no ho fa gairebé mai, però de més petit l'Adrià es llevava sovint durant la nit. Perquè tornés al llit li dèiem que encara era de " molt de nit" i que fins que no fos "de dia" no era hora de llevar-se. Havíem tingut autèntiques batalles nocturnes amb ell. Dissabte ens ho va fer recordar, perquè va venir al nostre llit bastant d'hora, coincidint amb les primeres llums del dia. A través de la persiana es podia veure perfectament la claror, encara tènue, del matí. Ell, com de costum, amb la maquinària esclatant d'energia i nervi, va reclamar que ens belluguéssim recuperant el vell argument, però amb una imatge innovadora, fins i tot poètica:

- Mireu, hi ha un tros de dia!