LA NINA de porcellana

Ahir l'Aina va escriure un conte. Era el dia de Sant Jordi i la creació literària s'esqueia més que cap altre dia de l'any. El va titular "LA NINA de porcellana":

una nina de porcellana anava ala muntanya i SALiba Tranca aL Vastit i SALVa aracla i va torna ana i vinga i vinga

Tret de la paraula porcellana, que em va demanar que li corregís, la resta és literal. Crida l'atenció en primer lloc la intrusió d'algunes majúscules, imagino que un simple lapsus perquè totes les sap fer minúscules. També la tendència, molt marcada, a l'ús de la vocal a per representar la neutra. Té pendent la r doble i la r muda de l'infinitiu. Molt més endavant haurà d'aprendre a no menjar-se la preposició a de la perífrasi tornar + infinitiu davant de verbs que comencen per aquesta vocal. Amb tot, els progressos són molt evidents, sobretot en la separació de paraules i en la correspondència so-grafia. A banda de les qüestions purament lingüístiques, la seva capacitat creativa està evolucionant sensiblement. Es distancia de la història col·locant-hi un personatge que ja no és ella, ni en primera ni en tercera persona, i adopta el paper de narradora externa. Resulta absolutament fascinant observar-la descobrint el poder d'aquesta desxifradora de pensaments i aliada íntima de la fantasia que és l'escriptura.