Bira!

Una de freda i una de calenta. Així d'irregular i d'imprevisible és el procés d'aprenentatge lingüístic. Hi ha barreres que semblen infranquejables. I, alhora, innovacions incomprensibles. L'Adrià, per exemple, encara fa "Bira!" en lloc de "Mira!". I no hi trobo explicació, perquè ja fa molt temps que fa perfectament la [m]. És una mena de reminiscència que sobreviu al pas del temps, com si aquella antiga confusió entre bilabials hagués quedat fossilitzada en aquesta expressió. En canvi, ahir jugava ell tot sol amb una calculadora i va dir: "Comencem de nou!". Em va sonar totalment extemporani, gens propi d'un registre infantil i col·loquial.