Quan se cau la dent

En això de la llengua tinc sovint la trista sensació que hi ha lluites perdudes. No hi ha manera, per exemple, que utilitzin el verb caure sense pronominalitzar. Mira que és ben fàcil: caure i prou. Doncs no, tot es cau. Una altra lluita perduda és la del verb ficar. Tot ho fiquen, no posen res. "Em fico aquí a pintar", em deia un dia l'Aina. Es fiquen la roba, fiquen pasta de dents al raspall, es fiquen al mig... És insofrible i els intents -suaus i subtils per no generar l'efecte contrari- no fan efecte... O potser sí... perquè, mira, casualment ara mateix, mentre escrivia, ha vingut l'Aina i m'ha dit:

-Vols veure la camisa que et posaràs?

S'obre una petita escletxa per a l'esperança.