M'afavoreix

Difícilment els adults utilitzem paraules si no en coneixem el significat. O, més ben dit, si no creiem que en coneixem el significat. Amb propietat o sense, construïm frases amb matèria primera presumptament coneguda. I quan no sabem què vol dir una paraula, o bé la busquem al diccionari per engruixir el nostre vocabulari particular, o bé simplement la desterrem, unes vegades perquè no tenim temps de buscar, d'altres perquè ens fa mandra dedicar-n'hi. Malauradament, el gust per la precisió lingüística i la disponibilitat de temps sovint col·lideixen. Però en el nens, afortunadament per al seu procés d'aprenentatge, no és així. Es llancen a parlar i hi posen tota l'artilleria lingüística que en un moment o altre han estat capaços de retenir. Ahir l'Adrià, assenyalant-me unes galetes em va demanar:

-Papa, vull una cosa que m'afavoreix.

-Què vols? -vaig preguntar, atònit.

-Això! -i continuava assenyalant la capsa de galetes.

-I això t'afavoreix? -vaig preguntar amb estranyesa.

-Sí -totalment segur.

-I què vol dir que t'afavoreix?

-No ho sé...

-No ho saps? -més estranyat, encara.

-No, no en tinc ni idea -va sentenciar amb una indiferència demolidora.

Em vaig empescar una excusa per no obrir la capsa de galetes. Faltava poc per sopar.