La faltarem

Avui l'Adrià n'ha dit una de ben curiosa. Quan la seva mare li ha explicat que l'Aina es quedaria demà a dormir a casa de la iaia Rosa, ha contestat:

-La faltarem...

La locució trobar a faltar, formada per dos verbs, és complexa. I ell l'ha reduït a un únic verb. Un simple lapsus? Segurament, però també un exemple que demostra que de tant en tant el principi d'economia lingüística regeix el llenguatge infantil. No sempre és així, és clar, també es produeix el fenomen contrari, com l'espectacular redundància pronominal ne'n tenim de comprar-ne un de l'Aina, però és obvi que la sofisticació i la filigrana són incompatibles amb la immediatesa i l'efectivitat. I penso sobretot en l'Adrià, que raja frases però que no és amic de perdre temps a elaborar-les gaire.