Com quant?

Hi ha dos factors essencials en el progrés lèxic dels nens: l'atreviment i la consulta. L'atreviment és innat i vital, han de tenir coratge lingüístic per avançar en la seva competència comunicativa i en aquest aspecte depenen exclusivament d'ells mateixos. En canvi, la consulta implica l'existència d'un interlocutor que hi doni resposta. I ser capaç de donar una resposta satisfactòria no sempre és fàcil. Ahir, per exemple, l'Aina va sentir a la tele la paraula barat i em va preguntar què volia dir.

-Una cosa que val pocs diners -vaig contestar sense rumiar-m'ho gaire.

-Com quant? -va tornar a preguntar.

Em vaig sentir atrapat. Ells saben que les coses valen diners, però la mesura que delimita si una cosa és cara o barata és subjectiva. Un tomàquet pot ser car o barat, i un cotxe també. Per tant, la meva resposta de tan simple va resultar ineficaç. Vaig intentar una explicació més elaborada:

-Quan ens demanen menys diners dels que creiem que val una cosa, allò és barat; quan ens en demanen més, allò és car.

Però per la cara que va fer, jo diria que no me'n vaig sortir. Els nens necessiten respostes clares, inequívoques, científiques. I aquella explicació meva no n'era gaire, de científica. Ahir el diccionari patern no va funcionar. Si jo tinc un dubte i el diccionari no me'l resol, me'n sentiré defraudat i difícilment el tornaré a obrir quan necessiti resoldre un dubte. És innegable que si els pares volem mantenir-nos com a referent lingüístic dels fills ens ho hem de treballar. A l'esforç que fan ells per aprendre hem de respondre nosaltres amb esforç per ensenyar. I les respostes simples no ensenyen.