He intentat a posar l'altre

La progressió en l'aprenentatge lingüístic topa de tant en tant amb certes resistències que perpetuen un determinat error més enllà del que en principi semblaria lògic. L'Aina, per exemple, manté encara intactes dues peculiaritats verbals que no acaba de corregir. D'una banda, les formes del pretèrit imperfet de subjuntiu acabades en -és, la primera i la tercera, que per assimilació amb la resta, fa acabar en -essi. Com en aquesta conversa:

-Papa, els patins?

-Què els passa, als patins?

-Tu em vas dir ahir que quan acabessi de fer els deures podria anar amb patins.

I també l'addició de la preposició a sempre darrera del verb intentar, induïda pel seu acabament fonètic en -a. Avui mateix remenava sense èxit el comandament del DVD per posar-se una pel·lícula de la Kitty i m'ha demanat ajuda perquè havia "intentat a posar l'altre" episodi i no se'n sortia.