Te vui molt!

L'Aina avança imparable en l'aprenentatge del castellà. Li agrada aprendre'l i, sobretot, practicar-lo. Però encara el barreja molt amb el català, com és natural. Avui, jugava amb un globus al cotxe i em deia: "Lo tiro cap a tu?... lo dejo nar?". Mig i mig. En la primera pregunta, el desconeixement de la preposició hacia la fa canviar al català a la meitat de la frase; en la segona pregunta, no només no sap traduir anar, sinó que, en comptes de "¿lo suelto?", calca l'estructura catalana. I avui una de més espectacular. Ve, m'abraça i em diu:

-Te vui molt!
-Te vui molt?, què vol dir "te vui molt"? -li pregunto.
-Que t'estimo molt -contesta ella.
-Saps com es diu en castellà "t'estimo molt"? -torno a preguntar.
-T'estimo mucho -contesta sense dubtar.
-No, en castellà es diu "te quiero mucho".

Pensa un instant i em diu:

-Te quiero fins a l'infinito!