L'Adrià ja ha fet la bona!

L'Aina va perfeccionant les seves capacitats lingüístiques: el seu llenguatge és cada vegada més precís, el seu lèxic es va ampliant i la seva capacitat d'expressió s'afina i guanya en matisos. També comença a emprar frases fetes, un veritable pas endavant tenint en compte que el seu significat no és fàcilment deduïble i que, per tant, la seva reproducció tampoc no es pot considerar un aspecte menor. Avui, per exemple, n'ha dit una que jo encara no li havia sentit. Però ha alterat l'ordre de les paraules i ja se sap que en llengua l'ordre dels factors pot alterar el producte. Ha dit: "L'Adrià ja ha fet la bona!", quan el que volia dir era: "L'Adrià ja l'ha feta bona!". Un error sense importància, perquè el que en realitat té valor és l'actitud lingüística que demostra, sempre inquieta i exigent.