Un mirall màgic...

Avui l'Aina m'ha sorprès amb una definició. Jo dinava i ella, al meu costat, berenava quan de sobte em diu: "La televisió és un mirall màgic amb dibuixos i activitats". Impressionat, immediatament he analitzat la definició paraula per paraula. Mirall, perquè la pantalla és de vidre, però un mirall reflecteix la pròpia imatge... potser perquè de tant en tant hi posem vídeos casolans on es veu ella mateixa. Màgic, perquè per a ella tot allò que fa coses inexplicables, tot allò que s'escapa a la seva lògica té màgia. Dibuixos és evident, la tele és una font inesgotable de dibuixos animats. I activitats, doncs no n'acabo d'estar del tot segur, però suposo que a la tele veu que la gent que hi surt fa moltes coses. De tota manera, em resulta xocant que utilitzi una paraula que a priori no sembla pròpia del vocabulari infantil. A l'escola, a l'escola de música, des de fa dos dies a l'escola de dansa la paraula activitat segurament és força habitual, però em costa veure-la en el repertori d'una nena de quatre anys.