Papa, com es fa la i grega amb lletra lligada?

La passió de l'Aina per l'escriptura és forta i constant. Tant que en certs moments sembla gairebé obsessiva. Durant l'estiu vaig tenir la sensació que s'havia relaxat, però amb l'inici del nou curs ha tornat a submergir-se amb delit en el món de les lletres. Ja no es conforma amb la lletra de pal, ara vol dominar la lletra lligada i, mentre és a casa, va sempre amb paper i llapis a la mà, escrivint i preguntant. Avui, per exemple, volia -en realitat, m'exigia- que li fes la i grega amb lletra lligada. Necessitava saber-ho per escriure Ylenia. Jo li he explicat que els noms de les persones comencen sempre amb lletra de pal, però aviat hem trobat el nom adequat: Vinyet. Volia saber com s'escrivia el so palatal [ny]. L'hi he escrit fent-li veure que en aquest nom sí que podíem fer una i grega lligada. Immediatament s'ha afanyat a copiar-lo, sense deixar-me marxar, per ensenyar-me com ho feia. No suporta no saber. I tampoc no entendre per què certes coses són com són. Com en el cas de la vocal neutra. L'altre dia em deia que no podia ser que Eduard s'escrivís amb e. Em pronunciava la neutra inicial i em deia que allò era una a, no una e. Vaig intentar ensenyar-li la diferencia entre els dos fonemes, però diria que no la vaig convèncer.

Vint-i-è

Avui li ensenyava un llibre de contes a l'Aina. Tot passant pàgines, hem anat a parar al conte número 29 i li he preguntat si sabia quin número era aquell. Se l'ha mirat un instant i m'ha contestat:

-Vint-i-è!
-Com...?
-Vint-i-è...-ha insistit.

Tan aclaparadora és la seva preferència per les lletres que en comptes d'un 9, ha vist una e. I s'ha inventat una nova xifra. Ha semblat, fins i tot, que casualment construïa un ordinal. Sigui com sigui, el que sí que és ben clar és que ella, a l'hora de llegir, pensa abans en les lletres que en els números.