Per culpa teva de tirar-la!

Avui, mentre eixugava l'Adrià després del bany, li ha caigut a la banyera una pilota (mitja, de fet) que tenia a les mans. Ell, enfadat, m'ha atribuït a mi la culpa. I ho ha fet exclamant:

-M'ha caigut per culpa teva... de tirar-la!

Darrere d'una primera frase correctíssima, ha fet una breu pausa i ha continuat amb una mena de reforç o matisació verbal: "de tirar-la". Interpreto que ho ha fet per corregir o per explicar la primera afirmació: no és que li hagi caigut, sóc jo qui li ha tirat. I no n'ha tingut prou amb "per culpa teva", ha necessitat aclarir la culpa per deixar clar que la pilota no havia caigut accidentalment, sinó que ho he fet jo a posta. L'expressió resultant crida l'atenció, és poc ortodoxa però efectiva.

NO MASTIMEU

Fa uns dies l'Aina ens va sorprendre amb un acte de rebel·lia emocional inèdit en ella. Extraordinari per dues raons: per l'extrema contundència de les seves paraules i perquè, en comptes de dir-les, les va escriure. Es devia sentir tremendament ofesa per una bronca -segurament injusta- , però no va reaccionar a l'instant, cridant i protestant, sinó que va exterioritzar la seva disconformitat i la seva ràbia per escrit, amb un text concís i demolidor: "NO MASTIMEU". Pocs dies després, un de més colpidor: "NOVUI ACES(T)A FAMILIA". Dues declaracions imponents, iniciades en negatiu per impactar i ferir, i que ens haurien esclafat l'ànim si no haguéssim observat que, en ser ella conscient del que havia escrit, les seves pròpies paraules la van doldre profundament. Tant que, en adonar-se'n, encara va plorar amb més desconsol. L'Aina és introvertida i continguda, i ha trobat en el llenguatge escrit un mitjà d'expressió dels seus sentiments, una vàlvula que ha ja ha après a obrir i que intueixo que obrirà sovint. Des d'una perspectiva estrictament lingüística, el salt endavant és enorme. Ha traspassat la línia que separa la mera utilització referencial de la llengua escrita de la seva utilització emotiva i també conativa. És a dir, ha descobert que més enllà de la representació de l'entorn, les paraules escrites també serveixen per fer sortir allò que tenim a dins i per provocar reaccions en els seus destinataris.