Jugando a piratas

L'Aina ha dibuixat un nen i una nena, cadascun en un full diferent, i ha escrit un diàleg entre ells. Ho ha fet en castellà i m'ha cridat l'atenció perquè és la primera vegada que li veig fer-ho. M'ha cridat l'atenció però no m'ha estranyat, perquè el castellà és una llengua de joc habitual entre ella i l'Adrià. I és curiós d'observar. Quan juguen a inventar-se una història narren en català i dialoguen en castellà. Ho explica -m'imagino- el fet que miren majoritàriament dibuixos en castellà. Mentre que la narració és una interacció entre ells dos, una invenció que consensuen i comparteixen, en el diàleg són els personatges els qui parlen de forma directa. La narració és, per tant, un diàleg entre dos autors que es diuen Aina i Adrià, que es distancien dels personatges per contextualitzar de forma pactada la història, i si entre ells parlen sempre en català, és evident que han de (co)narrar en català. El diàleg, en canvi, és la història explicada a través de les intervencions dels propis personatges, i si els personatges que ells volen imaginar parlen a la tele en castellà, per què canviar-los l'idioma? Aquesta és la història de l'Aina, tal com l'ha escrit:

-Hola, porque no estas jugando a piratas?

-Por que no megusta

-I porque no?

-Por que no megustan las espadas

-Por que no tegustan?

-Por que azen danyo

-Ha!!