Papa tastimumol

Avui al matí l'Aina i l'Adrià han vingut al llit a despertar-me, cadascun amb el seu regal i amb una felicitació de creació pròpia. Com de costum, la felicitació és un dibuix fet per ells i una dedicatòria ben amorosa: "Papa tastimumol. Papa moltasfalisitats". Tot i que l'Aina l'ha escrit amb lletra d'impremta i l'Adrià amb lletra de pal, han coincidit en el text. I han coincidit també en la manera d'escriure'l. Totes les vocals neutres són a, la o àtona és u perquè sona [u], tots els sons fricatius alveolars [s] són s, les consonants mudes desapareixen i encara no està dominada la separació de paraules. Però avui el que realment importava era el sentiment que hi havia darrera de les seves paraules. I la veritat és que no hi ha res que emocioni tant.

Me treic els patins i me beic un got de llet

He pogut comprovar que la pronúncia velar final [-ik] de les formes verbals veig [beik], vaig [baik] i faig [faik] influeix fortament en altres formes que, en comptes d'un acabament africat [t∫], tenen un acabament velar, com bec o trec. Per analogia amb les primeres persones dels verbs veure, anar i fer, tant l'Aina com l'Adrià transformen les primeres persones dels verbs beure i treure en beic i treic. L'analogia, això sí, afecta únicament a les primeres persones del singular del present d'indicatiu aquests verbs. La resta de mots, com els adjectius lleig [λet∫], mig [mit∫] o boig [bot∫], o com el substantiu maig [mat∫] en queden totalment al marge.

Automàtic!

Sinonímia per rima, una altra de les extravagàncies lingüístiques de l'Adrià. Abans d'ahir em va qualificar el ballet amb l'adjectiu automàtic. Estranyat, li vaig preguntar:

-I què vol dir automàtic?
-Fantàstic! Que m'agrada molt! -em va contestar

La seva resposta traspuava seguretat, convicció. Vaig insistir i ell es va reafirmar en la sinonímia: automàtic, segons ell, és exactament el mateix que fantàstic.

Papa, m'engegues la finestra?

Avui l'Adria volia que li abaixés el vidre de la finestra. Tornàvem en cotxe de l'Escola de Música i feia calor. I m'ho ha demanat utilitzant el verb engegar: "Papa, m'engegues la finestra?". La idea d'"engegar una finestra" m'ha sonat estranya, però ben mirat els vidres de les finestretes de darrera s'apugen i s'abaixen accionant un botó des del seient del conductor. En certa manera, doncs, això d'"engegar la finestra d'un cotxe" no és un desencert lèxic, sinó més aviat una adaptació ingènua -però ben lògica!- del sistema lingüístic als avenços de la mecànica moderna.