Mira, una ve baixa!

L'Aina progressa. No només està demostrant que dia a dia guanya fluïdesa verbal, sinó que també ens sorprèn amb la llengua escrita. La Remei, la seva mestra, ens ho va corroborar fa uns dies: sap totes les lletres, és capaç d'escriure el seu nom i reconeix escrit el de tots els companys de la classe, és capaç de recordar quins noms tenen la k, la r, la y o qualsevol altra lletra. Quan fan algun exercici a classe s'anticipa a les respostes dels altres, té interès i molta facilitat. Aquesta curiositat per les lletres, que conscientment no li hem provocat, ja la vam descobrir fa alguns mesos, gairebé a l'inici del curs. I no l'ha abandonat. De vegades, observa un objecte qualsevol i et diu: "Mira, una ve baixa!". I t'adones que allò, efectivament, té forma de ve baixa. Acabarà sent de lletres?

Un salt tan gran

L'Aina confon els adverbis de quantitat tan i molt. Per exemple, en una frase com "he fet un salt molt gran" substituteix molt per tan i diu: "He fet un salt tan gran". De tota manera, no sempre és així, perquè altres vegades fa correctament la construcció. Intento fixar-m'hi i analitzar el fenomen, però no arribo a cap conclusió. Potser els considera sinònims i en fa un ús totalment aleatori.

Jo soleta

L'Adrià encara no és conscient de la distinció morfològica de gènere. L'Aina, que sí que n'és, quan no vol ajuda per fer alguna cosa, reclama fer-ho "soleta". L'Adrià, que de tant en tant també vol demostrar la seva autonomia, ha après la fórmula, però la repeteix sense tenir en compte la distinció de gènere. Ahir es volia menjar el iogurt ell sol i va dir:

- Jo soleta!
- Tu solet? -li vaig preguntar.
- Sí!

No és la primera vegada. Suposo que ja acabarà captant que ell les coses les ha de fer "solet".

U tabei

Ahir l'Adrià va fer servir per primera vegada l'article indefinit un davant d'un substantiu. Almenys que jo sàpiga. Era a la banyera i va trobar un cabell. El va agafar i me'l va ensenyar tot exclamant: "U tabei!". Fins ara l'article es reduïa per a ell a la fórmula única a, sense distinció de gènere ni de nombre. Un altre pas endavant.

Alata sí!

L'Adrià té per costum reforçar algunes oracions afirmatives amb la partícula sí. Per exemple, davant de la pregunta: "Qui vol pa?", ell contesta: "Adrià sí". Si vol una galeta maria, diu: "Maria sí". Si ja se l'ha cruspit i en vol una altra, diu: "Alata sí". No sempre ho fa i segurament tendirà a prescindir-ne progressivament, però és una fórmula curiosa d'afirmació que jo diria que respon a una intencionalitat emfàtica.

Me digo Aina

L'agilitat verbal de l'Aina és cada dia més gran. Construeix estructures complexes, tot tipus de subordinades, conjuga verbs que expressen situacions condicionals i hipotètiques com com el pretèrit plusquamperfet de subjuntiu (si ho haguessis deixat aquí...) i demostra molta capacitat creativa. També té força interès per altres formes d'expressió, tant idiomàtiques com fonètiques. Pel que fa a l'idioma, és perfectament conscient de la coexistència de català i castellà, sap que ella parla català i que altres nens de la classe parlen castellà. Ha après paraules, conjugar alguns verbs i és capaç de traduir, tot i que de vegades literalment (em dic Aina > me digo Aina). El seu nivell de comprensió oral del castellà és ja molt considerable i ho demostra una anècdota concreta: quan era més petita recordo que un dia un desconegut li va preguntar "¿cómo te llamas?" i ella se'l va quedar mirant sense entendre què li demanava. Fa poc es va trobar amb una situació idèntica i va contestar correctament "Aina". També li agrada repetir paraules o expressions castellanes que deu sentir a l'escola o als avis. I ho fa conscientment, mirant-nos perquè ens n'adonem, esperant una reacció, que evidentment sempre és positiva. Pel que fa a la fonètica, s'ha adonat que ella i el seu germà pronuncien les coses de manera diferent. I no només això, sap identificar i reproduir els trets que caracteritzen el llenguatge de l'Adrià. Sap, per exemple, que transforma [k] en [t] i creu que ella de petita també ho feia. Això ho sé perquè quan es mostra preocupada o queixosa perquè el seu germà no diu "bé" les coses, jo li dic que ella quan era petita no en sabia tant com ara. Llavors "imagina" i reprodueix el seu parlar "infantil" imitant el de l'Adrià. I el més sorprenent és que ho fa bé.

Tut

Comentava en un article anterior la preferència de l'Adrià per l'oclusiva dental sorda [t] i posava com a exemples el curiós conjunt tit (dit), tat (gat), tot (got). Doncs ara ja tenim el tut (cuc), gràcies a la pel·lícula Shark Tale, que comença amb una escena de suspens en què un cuc llançat a l'aigua com a esquer queda terroritzat davant la presència del Lenny, un tauró vegetarià que en lloc de devorar-lo l'acaba alliberant.