28.8.08

Quina molestió!

La necessitat d'expressar idees cada vegada més complexes o de referir-se a objectes poc quotidians obliga a recórrer, espontàniament, a procediments com la derivació o la composició amb resultats prou originals. L'Aina, per exemple, l'altre dia es va referir a una rulot amb el compost casa-camió. I l'Adrià, queixant-se per alguna cosa que el molestava, va construir l'exclamació quina molestió!

16.8.08

Un sugu, dos sugus...

L'addició de la marca -s és el mecanisme més freqüent en la formació dels plurals. En els substantius l'absència o presència d'aquest morfema és el tret que acostuma a caracteritzar la flexió de nombre. No és, doncs, gaire habitual que un singular acabi en -s. Per això la inèrcia regularitzadora fa que sonin estranys singulars com sugus o chupa-chups, paraules que últimament sovintegen en els respectius vocabularis de l'Aina i de l'Adrià. Avui l'Aina m'ha demanat un sugu i he volgut comprovar si l'Adrià feia el mateix amb els chupa-chups:

-Adrià, què és això?
-Un caramel de pal.
-Sí, però també es pot dir un ch...
-Un chupa-chup.

Comprovat. És una certesa científicament demostrada que la regularització exerceix un pes incontestable en el procés d'aprenentatge lingüístic.