Observar atentament el procés d'adquisició del llenguatge d'un fill és una experiència apassionant. Com a filòleg he estat testimoni veritables proeses lingüístiques, que he intentat analitzar i interpretar. Com a pare he gaudit intensament de cada petit salt endavant, de cada nova paraula, de cada esforç per construir una frase. Amb aquest bloc pretenc deixar constància escrita d'aquest sorprenent procés d'aprenentatge de la llengua (de les llengües).
La necessitat d'expressar idees cada vegada més complexes o de referir-se a objectes poc quotidians obliga a recórrer, espontàniament, a procediments com la derivació o la composició amb resultats prou originals. L'Aina, per exemple, l'altre dia es va referir a una rulot amb el compost casa-camió. I l'Adrià, queixant-se per alguna cosa que el molestava, va construir l'exclamació quina molestió!
posted by David Sanz @ 3:31 p. m.
0 comments
L'addició de la marca -s és el mecanisme més freqüent en la formació dels plurals. En els substantius l'absència o presència d'aquest morfema és el tret que acostuma a caracteritzar la flexió de nombre. No és, doncs, gaire habitual que un singular acabi en -s. Per això la inèrcia regularitzadora fa que sonin estranys singulars com sugus o chupa-chups, paraules que últimament sovintegen en els respectius vocabularis de l'Aina i de l'Adrià. Avui l'Aina m'ha demanat un sugu i he volgut comprovar si l'Adrià feia el mateix amb els chupa-chups:
posted by David Sanz @ 12:45 p. m.
0 comments
