No txilleu!

Una mostra més del procés d'incorporació del castellà al repertori lèxic de l'Aina. Ahir quan sortíem de casa de la iaia, les gosses van bordar. Ella va cridar: "Lluna, Bela, no crideu, no txilleu!"

Pleonasme pronominal

Em sorprèn veure com l'Aina utilitza amb força correcció els pronoms febles. Són formes gramaticals complexes, que substitueixen elements de la frase i que requereixen un bon domini, encara que sigui purament intuïtiu, de l'estructura sintàctica. L'Aina ja diu "vull anar-hi", "que li poses el barret?", "l'Adrià en té un"... També utilitza correctament verbs pronominals com veure-hi: "no hi veig". Però de tant en tant se li escapa algun pleonasme: "Jo la vull agafar-la".

Atí lal, atí sota

L'Adrià comença a precisar la localització de les coses. Assenyala amb el dit i diu "atí" o "aià", demostrant que sap usar un o altre adverbi depenent de la distància amb la primera persona, i fins i tot "atí lal" o "atí sota", introduint un matís d'ubicació en funció de l'alçada o de la seva relació amb altres elements de l'entorn. "Atí sota" és la darrera innovació. Va ser abans d'ahir per referir-se a una pilota que havia anat a parar sota el llit.

Bat!

L'Adrià continua aprenent petites noves expressions. L'última és "Bat!", que vol dir "S'ha acabat!". Com ja és habitual en ell, retalla paraules i frases, i es queda amb la darrera síl·laba. Els noms d'alguns companys de la classe en són clars exemples: Ayman > Man, Felipe > Pe, Agustí > Tí, Sissel > Sel. També la mestra: Elisabet > Bet. Però no tots: Derek > Nenek, Alba > Aba, Sergi > Sessi.

Cacau filològic

Ahir vaig mantenir amb l'Aina una interessant conversa filològica.

- Gosso!
- Gosso? Què és gosso?
- És gos en castellà.
- Molt bé!
- En anglès és gos.
- Ah, i en català?
- No sé...
- Aina, en català és gos i en castellà és perro.
- Pero? I en anglès?
- Dog
- Dog? I en prinya?
- Prinya? què és prinya?
- ...

És evident que sap que hi ha idiomes, que una mateixa cosa es diu de manera diferent segons l'idioma, però encara té un cert cacau mental: s'inventa la paraula gosso (intueix que afegint una o canvia al castellà), però diu que gos és en anglès (!!!), i després, veient que se li acaba el repertori d'idiomes coneguts, s'inventa el prinya. Déu n'hi do.

Toto!

L'Adrià substitueix sovint l'oclusiva velar sorda [k] per l'oclusiva dental sorda [t]. Diu toto en lloc de coco, tap en lloc de cap, Titu en lloc de Cuqui (amb una curiosa transposició de vocals), atí en lloc d'aquí, pot en lloc de porc. No ho fa amb la bilabial [p], tot i que per influència d'una síl·laba posterior tònica fa assimilacions com tintar en lloc de pintar.

¡Toma!

El contacte amb el castellà a l'escola i a casa dels avis a produint els seus efectes. En l'àmbit familiar, tot i que el castellà és a l'ambient, tothom s'adreça a l'Aina i a l'Adrià en català, però a l'escola, com és natural, els nens castellanoparlants fan servir la seva llengua materna. En l'Adrià encara no es nota, però l'Aina diu tot sovint expressions com "¡toma!" o "que me caigo" (de vegades "que caigo", per influència de l'estructura catalana).

No m'arara...

He pogut comprovar que arribar a la correcta pronunciació dels grups consonàntics és tot un repte. L'Aina no ha tingut cap problema en els grups amb l'oclusiva sorda, com [pr], [tr], [kr] o [pl], [kl]. Amb oclusives sonores no ha estat tan fàcil. Els grups [br] i [dr] ja fa molt temps que els pronuncia sense problemes: Sandra, Adrià, abraçar (l'excepció és quadrat, que ella diu caurat). Amb el nom del seu germà l'evolució ha estat: Ià > Aià > Arià > Adrià. però amb el grup [gr] encara té alguna dificultat i diu "No m'arara" en lloc de "No m'agrada", tot i que a inici de paraula ja fa molt temps que ho fa bé : gran, gros, groc. Pel que fa a la [r] vibrant, encara no la domina. I en el cas de les africades, no té cap dificultat amb les sordes [ts] o [t∫], però sí amb les sonores [dz] i [d3], que ensordeix.

Consciència lingüística

L'Aina està prenent consciència de diferenciació lingüistica. S'està adonant que ella parla d'una manera i que altres persones del seu entorn parlen d'una altra. A l'escola té companys que parlen castellà i espontàniament reprodueix paraules o expressions que els sent a dir. Poc després de començar el curs ja li vam sentir "no quiero". També canta fragments de cançons, com Cumpleaños feliz o Arre borriquito. Però ahir va fer per primer cop, aparentment de forma conscient, una traducció. Va dir "com tu" i immediatament "como tú". No sé fins a quin punt entén el castellà que sent a l'escola o en l'àmbit familiar, però és evident que percep que hi ha almenys dues maneres diferents de parlar. Dic "almenys" perquè també sent molt l'anglès. Les pel·lícules Finding Nemo, Monsters, Inc., Shark Tale, Shrek, o Madagascar les posem sempre en versió original i tant ella com l'Adrià se les miren amb la mateixa atenció que Les tres bessones en català. L'Aina fins i tot canta "I like to move it, move it". I disfruta dient "Physically fit, phyisically fit...".

T'has poquicat!

L'Aina té una especial dificultat de pronunciació del verb equivocar. Diu: "Papa, t'has poquicat!". No deixa de ser curiosa la transformació fonètica de la seqüència [kbk] en [pkk]. Hi ha un fenomen de metàtesi combinat amb l'ensordiment del fonema [b], com a causa -imagino- del canvi de posició (intervocàlica a inicial).

Que guai!

Ahir li vam sentir per primer cop a l'Aina l'expressió "que guai!". De fet, no té res d'especial, perquè dins d'un registre col·loquial guai és actualment un adjectiu com qualsevol altre. Ho deu haver sentit a l'escola, com tantes altres paraules. De tota manera, sobta que una nena de tres anys expressi alegria fent ús d'aquesta expressió. Fins ara només li havíem sentit "que bé!" i "visca!".

Papa, he "obrit" la porta...

Deu ser el més normal del món. Per analogia, l'Aina regularitza els participis de verbs irregulars com venir, córrer o obrir. Diu venit, corrit i obrit. Obrit li hem rectificat centenars de vegades. Quan ho fem, ella el repeteix correctament, però espontàniament continua regularitzant. Suposo que és qüestió de paciència (nostra) i pràctica (seva).

Ni no! A hi és!

Aquest matí l'Adrià m'ha sorprès amb una nova frase. Li he preguntat: "On és el Baba?" (Baba és el nom que ell mateix li ha posat al seu osset). I per dir-me que no el veia, que no hi era, m'ha contestat: "A hi és!". Això m'ha recordat la curiosíssima forma que tenia l'Aina per dir el mateix: "Ni no!". La forma de l'Adrià és un clar intent d'imitar "no hi és", on la partícula de negació no es transforma en a (també diu "a vui" per dir "no vull"), però la de l'Aina sempre m'havia tingut intrigat. Sembla com si l'Aina accentués més la negació descuidant el verb, mentre que l'Adrià ha optat per accentuar el verb i descuidar la negació.

Un pèl tard...

La idea de començar aquest bloc arriba un pèl tard. L'Aina té tres anys i l'Adrià un i mig. Tots dos ja han fet grans progressos en la seva competència lingüística, per tant quedaran en l'oblit alguns moments importants de les etapes inicials. Intentaré compensar-ho fent un procés de rebobinatge, que evidentment serà insuficient.

L'Aina s'expressa sense dificultats, diu allò que vol dir, sap comunicar sentiments, idees, necessitats, pors, frustracions... És capaç de construir frases amb subjecte, verb i objectes, subordinades relatives, domina força bé els temps verbals, inventa, s'hi fixa. I el més sorprenent: el seu interès per les lletres. S'ha adonat que les lletres són representacions gràfiques de sons, que diuen coses, i ha memoritzat els noms escrits dels seus companys de classe.

L'Adrià tot just comença a anar més enllà de les paraules exclamació, però té ja un extens vocabulari. Ha començat a construir frases amb verb (no vull, vull aigua, té!) i imita molt, tot el que sent, ho entengui o no. I és xerraire. També ho era l'Aina. De fet, tots dos estan demostrant interès pel llenguatge, per comunicar, per aprendre. És meravellós.