Cada de bos

Un altre exemple del perfeccionisme de l'Aina i, alhora, del clàssic problema de l'Adrià amb els sons velars. Ahir els portava tots dos al cotxe, anàvem cap a la piscina. Cantaven allò del "mico filós" i l'Adrià va dir "cada de bos". Una doble incorrecció que l'Aina no podia passar per alt:

-Papa, ha dit "cada de bos"!!! -recalcant la d i la b.

I immediatament es va llançar a la titànica empresa d'ensenyar al seu germà la correcta pronunciació de cara i de gos.

-Cara de ggggggos, Adrià!
-Cada de bos...
-Ggggggggos -allargant tant com podia el so velar de la g.
-Os...
-No, Adrià, ggggggggos!!!
-Hos... -fent una [h] glotal.
-Ggggggggos!!! -ja desesperada.
-Caga de bos...

I ella, patint perquè no aconseguia educar la indomable fonètica del seu germà, em va dir en to queixós:

-Papaaaa! Ha dit "caga de bos"!
-Deixa'l estar, Aina, ja ho aprendrà tot sol...

I ell, per provocar-la:

-Caca de vaca!

Jo no sé de copiar-les

Avui l'Aina s'entretenia amb un joc de peces. Volia construir un tren i una casa que apareixien fotografiats a la capsa del joc i m'ha demanat ajuda. Jo li he dit que ho havia de fer ella, que així n'aprendria, però la seva impaciència traeix sovint les seves ganes d'aprendre i m'ha insistit, com sempre, improvisant un raonament:

-És que jo no sé de copiar-les...

La seva improvisació argumentativa ha pesat en la realització de la frase, que ha anat construint amb indecisió al mateix temps que pensava una excusa prou convincent. I com que se n'ha adonat, tot just l'ha acabat de dir ha rectificat immediatament:

-És que jo no les sé copiar.

I això ho fa moltes vegades. El seu afany perfeccionista la porta a buscar una solució quan a ella li sembla que allò que ha dit no sona prou bé.

NOASFAGIS

L'Aina té per costum acompanyar els seus dibuixos amb algun text. Avui ha volgut posar "no es fa així" i ha escrit "NOASFAGIS". A banda del que ja he comentat sobre la neutra, que sempre representa amb A, i que encara no separa paraules, en aquesta frase es pot apreciar que, a l'hora d'escriure'ls, confon els fonemes fricatius postalveolars [3] i [∫], que només es diferencien per la presència o absència de sonoritat. Per a ella, un matís de no res, però que és fonamental per encertar la grafia. És també curiós observar com reflecteix en aquest text la pronunciació col·loquial d'així, que ella fa aixins. Ara bé, escriu la s, però es deixa la n.

Posa'm el dedotxe

L'Adrià es troba en ple procés d'aprenentatge de les consonants ròtiques. La [r] bategant ja fa temps que la diu, tant en posició intervocàlica com en alguns grups consonàntics com [br] o [tr], però encara sona massa dental. Necessita adonar-se que ha de desplaçar un pèl amunt la posició de l'àpex de la llengua per passar de la zona dental a l'alveolar. De fet, sovint sona més a [d] que no pas a [r]. Pel que fa a la [r] vibrant, encara no hi ha arribat i de moment pronuncia [d] en posició inicial i [r] bategant en posició intervocàlica: des en lloc de res, dosa en lloc de rosa, dateta en lloc de rateta, dedotxe en lloc de rellotge (amb una assimilació de la lateral palatal -líquida com la [r]- de la síl·laba posterior), tera en lloc de terra, esbura en lloc d'esborra (amb u per analogia amb les formes que neutralitzen la o àtona), me [r]enti en lloc de me [rr]enti.