Lo què?

Ahir al matí em vaig fer dues ferides de no res als dits mentre desmuntava una cuineta del nens. A l'hora del bany ja havia perdut una de les tiretes i l'Adrià, en veure'm el senyal, em va dir:

-Té de fer mal, això...

L'Aina, que ho va sentir, va voler posar en valor les seves particulars "marques de guerra" i hi va afegir:

-Això sí que fa mal!

-Lo què? -va preguntar ell.

No és la primera vegada que li sento a l'Adrià aquesta interrogació amb el neutre lo. Det fet, utilitza aquest article habitualment, com l'Aina, però aquesta construcció en concret em sona estranya en ell, excessivament col·loquial. Espero que amb el temps la corregeixi.

La imprimissora imprim

Ja fa temps que el verb imprimir i el substantiu impressora formen part del repertori lèxic de l'Aina i de l'Aidrià. De tant en tant demanen que els imprimim dibuixos dels seus personatges favorits per pintar-los, però ho fan oblidant que el llenguatge és massa sovint irregular. El verb imprimir és incoatiu i, per tant, algunes de les seves formes es construeixen amb l'increment -eix-, però la inèrcia regularitzadora infantil el transforma en un verb pur:

-Que m'imprims una Winx? -em va demanar l'altre dia l'Adrià.

Naturalment, també fan servir el participi regularitzat imprimit en lloc d'imprès. Però aquest és un error general que es respira en l'ambient. Pel que fa al substantiu impressora, és significatiu que en comptes d'imprimidora, que seria el derivat erroni lògic, diguin tots dos imprimissora, una forma intermèdia entre imprimidora i impressora que sembla demostrar una certa consciència d'irregularitat.