IABIA UNA VAGADA

L'Adrià ha escrit un conte. Ho ha fet amb lletra de pal i separant les paraules -encara no sé per què- amb una barra vertical. El copio aquí tal com l'ha escrit, substituint les barres per espais en blanc:

IABIA UNA VAGADA UN

NEN CAS DEIA NATALIA

I UNA NEN CAS DEIA MARC

ALS DOS BAN ANA

A UN LLOC MOL FOSC

TINC UN PUCET DA

POR BADI LA NATALIA

PATA PLAF UNAS

PEDRAS ALZI BA TALLA

AL CAMI ARACEFEN

IO TAGUDU NATALIA

IA VAXACA LAS PEDRES

Llevat de la confusió de gènere inicial, de l'error de concordança de BA i d'un parell de lapsus fonètics (la n final d'ARACEFEN i una A sobrant a IA) la narració és impecable des d'un punt de vista estructural i de coherència textual. Combina amb destresa la tercera persona i l'estil directe, i aconsegueix donar-li una agilitat i una vivesa sorprenents. Segurament hi té a veure el fet que cada vespre, abans d'anar a dormir, tant ell com l'Aina escoltin un conte. Bon motiu, doncs, per persistir en el costum.