La granota es posa a ratnac

L'Adrià llegeix força bé. Encara topa amb alguna dificultat, com el doble so [s/k] de la lletra c, però en general té bona fluïdesa lectora. Avui l'Aina tenia unes dècimes i se n'ha anat al llit directament, de manera que el conte l'ha gaudit en exclusiva el seu germà. Hem triat La marieta i la festa major, que és amb lletra de pal, i així ens hem pogut repartir la lectura. Però com que la paciència i la quietud no són precisament virtuts seves, de seguida s'ha cansat de llegir amb normalitat i ha començat a transgredir. Sense parar de bellugar-se, de fer tombarelles i equilibrismes diversos, ha començat canviant algunes lletres (morieti, en comptes de marieta...), fins que, ja desmarxat i de cap per avall ha decidit superar-se a ell mateix llegint del revés l'última paraula de la frase que li tocava:

-La granota es posa a... ratnac.

I s'ha quedat tan feliç.

Sí que hi arribes!

Tot i que parlo habitualment en català, la meva llengua materna és el castellà. Procuro fer-ho tan bé com puc en català, però lògicament m'expresso millor i més còmodament en castellà. Això fa que de tant en tant, sobretot en moments d'espontaneïtat oral, quan allò que dic em raja de les entranyes, no obri correctament una vocal o em descuidi un pronom feble. Abans d'ahir, mentre tornava a casa amb l'Aina, em va demanar que li donés una pel·lícula que hi havia a la part de davant del cotxe. Com que estava pendent de la conducció, la resposta em va sortir amb traducció literal i, per tant, sense el preceptiu pronom.

-No arribo -li vaig dir.

-Sí que hi arribes -em va contestar.

Doble rectificació: una de conscient per contradir-me i una d'inconscient per corregir-me.

La faltarem

Avui l'Adrià n'ha dit una de ben curiosa. Quan la seva mare li ha explicat que l'Aina es quedaria demà a dormir a casa de la iaia Rosa, ha contestat:

-La faltarem...

La locució trobar a faltar, formada per dos verbs, és complexa. I ell l'ha reduït a un únic verb. Un simple lapsus? Segurament, però també un exemple que demostra que de tant en tant el principi d'economia lingüística regeix el llenguatge infantil. No sempre és així, és clar, també es produeix el fenomen contrari, com l'espectacular redundància pronominal ne'n tenim de comprar-ne un de l'Aina, però és obvi que la sofisticació i la filigrana són incompatibles amb la immediatesa i l'efectivitat. I penso sobretot en l'Adrià, que raja frases però que no és amic de perdre temps a elaborar-les gaire.